L’arròs passat és de les poques coses a la cuina que semblen irreversibles. No ho és.

El grau de recuperació depèn de la magnitud del desastre. Si l’arròs ha quedat tou però els grans encara aguanten la forma, l’opció és directa: escorre-ho bé, estén l’arròs en una safata de forn deixant una mica d’espai entre els grans i posa-ho al forn a 180 graus entre cinc i vuit minuts. La calor asseca l’excés d’humitat de la superfície i torna a afermar la textura. No serà l’arròs que hauries volgut fer, però serà un arròs digne.

Si ha passat de molt i ja és un pastís enganxós sense forma, el rumb canvia. L’arròs molt passat no es recupera com a arròs. Es transforma en una altra cosa. Barrejat amb un ou i una mica de formatge ratllat, i saltejat a la paella amb oli calent, es converteix en una tortita d’arròs que funciona molt bé com a guarnició o berenar. O es posa en una cassola baixa amb un raig d’oli, un all laminat i una mica de brou, i el fiques al forn tapat vint minuts. Arròs al forn de supervivència, que té un nom molt millor si no expliques d’on ve.

La salsa massa salada

Afegir sal de més a una salsa o un guisat és un error fàcil de cometre, sobretot quan el líquid es redueix i la concentració puja. La solució ràpida és una patata crua pelada i tallada en dos o tres trossos, submergida al líquid durant deu o quinze minuts a foc suau. La patata absorbeix sal sense canviar el gust del plat. Si la salsa és molt salada, dilueix-la primer amb una mica d’aigua o brou sense sal, i llavors afegeix la patata.

El fons de cassola cremat

Quan el fons d’una cassola comença a cremar-se, l’error és remenar. Remenar escampa el cremat a tot el plat i ja no hi ha volta enrere. El que cal fer és no tocar el fons, treure la cassola del foc immediatament i traslladar el contingut a un altre recipient sense rascar la part inferior. La majoria del plat es pot salvar. El fons cremat es queda a la cassola vella. Un cop buit el recipient, omple’l d’aigua freda i deixa’l reposar: el fons sortirà sol en uns minuts.

La pasta massa cuita

La pasta molt cuita no es rescata sola. Però combinada amb ou batut i formatge ratllat, a la paella amb un raig d’oli, es converteix en una fritada de pasta que és exactament el que un plat de pasta massa cuit mereixia ser des del principi.

La cuina de rescat no és glamurosa. Però és útil. La diferència entre llençar un plat i aprofitar-lo acostuma a ser una decisió de trenta segons i un canvi de tècnica.

Diccionari imaginari de CuinApp — entrada: rescuinaire (m. i f.) Persona que converteix els accidents de cuina en plats nous sense reconèixer mai que les coses havien sortit malament.