No ens en queden
«Si us plau, cambrer, posi'm un plaer d'aquests de la carta.»
«Disculpi, ja no ens queden plaers. Només tenim turments.»
«Quin turment em recomana?»
«Abstenir-se de plaers, senyora.»
El racó de CuinApp
Microcontes de cuina
Històries breus on la cuina és protagonista o metàfora. Es llegeixen en un glop; alguns es queden per sempre.
Casanova
«Per què vomiteu amb aquest desfici, oh amant impulsiu?»
«M'acabo de menjar un fruit prohibit.»
«S'han de llegir sempre abans les etiquetes dels aliments del cor, amic Giacomo.»
Elaboració artesana
Havia estat cuinant un petó durant anys. A foc lent.
L'havia de lliurar de seguida, però.
No es perdonaria mai que li caduqués, inèdit, en els seus propis llavis.
Olor de plaer
Els millors dies són aquells en els quals l'olor del cafè del matí es manté, viva i intensa, dins els narius, fins al vespre, i es desitja una altra tassa.
La festa dels sentits
Tacte, gust i olor extàtics en un mos. El premi a la cuina lenta i elaborada són els amortits gemecs de plaer dels participants en el banquet.
Un regal dels déus
Els déus varen crear un mag especial. Aquest oferiria miracles als humans jugant amb els seus sentits.
Els homes, al cap d'un temps, el coneixerien com a «cuiner».
Cuina natural
Un petit toc per estimular-ne el gust i n'hi havia hagut prou per a què el plaer li explotés dins la boca. Era el menjar del paradís.
Hi volia tornar.
Estones culinàries
La seva memòria prodigiosa era capaç de reproduir gustos, olors, essències i textures de tots els àpats que havien compartit.
Els glops rememorats de vi l'arribaven a embriagar... Imaginàriament.
Erotisme unilateral
Començaren a dinar.
Ella parlava animadament. Ell, mirant-la distret, la petonejava amb el pensament.
Arribats als cafès, ella seguia xerrant. Ell, satisfet, imaginàriament, ja recollia la roba i es vestia.
L'art de la fidelització
El bon cuiner preparava i servia els àpats buscant la perfecció.
L'objectiu s'assolia quan els comensals volien repetir i es tornaven addictes, per sempre, a les seves creacions culinàries.
Petó locuaç
Cuinà un petó que havia de ser màgic.
Després de fer-li, quan se separessin els seus llavis, ella diria «amor» sense adonar-se'n... i ell la tornaria a besar.
Somni a foc lent
Les seves mirades es varen anar creuant rialleres i inconscients durant uns anys.
La vida, després, transcorregué per camins paral·lels.
Anys més tard, finalment, s'uniren en una abraçada per sempre.