El racó de CuinApp
Diccionari imaginari
Paraules que no existeixen però haurien d'existir. Cada article de CuinApp n'inventa una; aquí les trobaràs totes juntes, amb algunes que només viuen en aquest recull.
- adobisme m.
-
Convicció que com més hores marina una peça, més endins arriba el gust. Científicament refutat als tres mil·límetres; emocionalment, insondable.
de l'article «La ciència de les marinades: què penetra a la carn i què no» → - adrianisme m.
-
Estat d'eufòria intel·lectual provocat per un mos que no era el que semblava. Efectes secundaris: desconfiança sana davant de qualsevol esfera de mida sospitosa i tendència a demanar explicacions al cambrer abans de menjar.
de l'article «Ferran Adrià: el xaman de Roses que va reinventar el menjar» → - aristogèusi f.
-
La sensació de gust excepcionalment bo que adquireixen alguns aliments o begudes quan es prenen en un lloc o amb una companyia determinada.
Pres per l'aristogèusi, va aclucar els ulls de plaer en assaborir aquell cafè mentre ella li parlava.
- cafedina f.
-
El plaer experimentat en prendre una tassa de cafè de manera conscient.
Després d'un llarg dia de feina, la Sara va seure a la terrassa i va sentir cafedina mentre el sol es ponia, sentint com cada glop li aportava calma i felicitat.
- cebada f.
-
Plor involuntari i sobtat que obliga a explicar que no passa res, que és la ceba. Sovint no és la ceba.
de l'article «5 trucs per tallar ceba sense plorar (que realment funcionen)» → - cervijoia f.
-
El plaer experimentat amb el primer glop de cervesa d'un got, ampolla o llauna.
Després d'una llarga jornada de feina, en Jordi sempre anhela aquell moment de cervijoia quan pren el primer glop de la seva cervesa preferida al bar de sempre.
- cremada f.
-
Discussió sobre si la crema catalana i la crème brûlée són les mateixes postres. Comença sempre a la taula, mai no acaba, i normalment el millor argument el guanya qui paga el compte.
de l'article «Qui va inventar la crema catalana: la disputa Catalunya-França» → - delimorar v.
-
Acció de mirar i olorar el menjar de l'àpat que es comença, mostrant delit i felicitat.
És impossible no delimorar quan et serveixen aquella vianda acabada de cuinar.
- diumenger adj.
-
Dit de qui, cada diumenge, cuina per a tota la setmana amb la fe del convers, convençut que aquest cop sí que dijous no demanarà pizza.
de l'article «Batch cooking: prepara els tuppers de la setmana en 2 hores» → - diumengerm m.
-
Diumenge en el qual no es fa ni es farà el vermut per raons diverses.
Si una cosa no podia suportar, era acabar la setmana amb un diumengerm.
- diumenjar v. intr.
-
Cuinar com si fos diumenge un dia que no ho és, aturant el rellotge a base de foc lent i bossa nova. Es conjuga sovint en dimarts.
de l'article «La playlist del diumenge: cuinar sense rellotge» → - ebullança f.
-
Unitat de temps subjectiu que mesura l'espera davant d'una olla que no arrenca el bull. S'allarga en proporció directa a la gana dels comensals.
de l'article «Per què bull l'aigua a 100 graus: física a la cuina» → - escofier v. intr.
-
Posar ordre en una cuina, una reunió o una família que ha perdut el nord. «Hem d'escofier aquest sopar de Nadal d'una vegada per totes.»
de l'article «Auguste Escoffier: el general que va convertir els fogons en un ofici respectable» → - estiuflorit adj.
-
Dit del tomàquet que ha madurat al sol, sense pressa ni nevera, i que perfuma la cuina abans no el talles. Espècie en perill d'extinció entre novembre i maig.
de l'article «Per què el tomàquet té millor gust a l'estiu» → - etilenada f.
-
Reacció en cadena per la qual un sol plàtan oblidat madura, en un dia d'agost, tota la fruita de la casa i part de la del veí.
de l'article «Per què la fruita madura més ràpid a l'estiu» → - gaspatxar v. tr.
-
Anar afegint ingredients a alguna cosa que ja estava bé, fins a deixar-la irreconeixible. També s'aplica a converses i a plans de cap de setmana.
de l'article «Com fer el gaspatxo perfecte a casa: errors i secrets» → - gaudillar v.
-
Sensació de plaer en fer servir un ganivet recent esmolat.
El cuiner gaudillava quan tallava, curosament, els filets de peix.
- maillardià, maillardiana adj.
-
Es diu de l'instant precís en què un aliment abandona la grisor del cru i entra al territori del gust. «La crosta estava en el punt maillardià just: marró, cruixent, sense un mil·límetre de negre.»
de l'article «Com funciona la reacció de Maillard: la ciència darrere del daurat» → - mariterra f.
-
Aliança gastronòmica de la gamba i el pollastre que a taula sembla la cosa més natural del món i a la nevera, un disbarat.
de l'article «La cuina litoral catalana: receptes del mar a taula» → - morteritis f.
-
Enyorança sobtada de la textura amb gra que tenien les coses abans que tot passés per la batedora. S'aguditza en veure un morter de pedra en una lleixa.
de l'article «L'origen del gaspatxo: la sopa freda amb més història» → - neverejar v. intr.
-
Obrir la nevera sense fam ni pla, només per comprovar si des de l'última vegada hi ha aparegut res de nou. No n'hi ha mai.
de l'article «Com organitzar la nevera per a la tornada a la rutina de setembre» → - paellada f.
-
La discussió inevitable sobre quins ingredients pot i no pot tenir una paella. Dura entre set minuts i tres generacions.
de l'article «Per què es diu paella? Etimologia i història d'un nom que no és el que sembla» → - pectinar v. tr.
-
Salvar in extremis alguna cosa que semblava perduda afegint-hi l'ingredient just. «La reunió anava a la deriva fins que algú va pectinar la proposta amb una xifra concreta.»
de l'article «Com fer melmelada casolana: conserves d'estiu pas a pas» → - rebostada f.
-
Sorpresa, normalment silenciosa, de descobrir que la meitat del que consideraves «de tota la vida» té nom en una altra llengua. Acostuma a durar el temps just d'una picada.
de l'article «La influència àrab en la cuina catalana i mediterrània» → - regalinar v.
-
Cuinar amb la intenció d'oferir un regal als sentits dels comensals amb el menjar elaborat.
Els convidats esperaven delerosos que els regalinés en aquell sopar.
- rescuinaire m. i f.
-
Persona que converteix els accidents de cuina en plats nous sense reconèixer mai que les coses havien sortit malament.
de l'article «Com recuperar arròs passat de cocció (i altres rescats de cuina)» → - rigorós, rigorosa adj.
-
Dit del peix que arriba a la parada encara tibat per la rigidesa cadavèrica i que, per tant, mira el comprador amb l'autoritat moral de qui fa poques hores que és mort. «Aquest lluç encara està rigorós, l'han pescat aquest matí.»
de l'article «Per què el peix és millor fresc: el rellotge que corre des de la mort» → - socarròmetre m.
-
Òrgan auditiu situat entre l'orella i l'estómac que detecta l'instant exacte en què l'arròs passa de cruixent a carbonitzat. Es calibra amb anys de paelles i alguna desgràcia memorable.
de l'article «Com aconseguir el socarrat: el minut que separa la glòria del desastre» → - sonfregir v. tr.
-
Cuinar en aquell estat de concentració en què el ritme de la música i el del ganivet es fonen, i de sobte fa vint minuts que ets a la cuina i no has mirat el mòbil ni una vegada. «Vaig entrar a preguntar quan sopàvem i no em va sentir, estava sonfregint.»
de l'article «Chef mode: la música que activa el mode professional a casa» → - versipànic m.
-
Por incontrolable a girar la truita de patates a mitja cocció.
Cada vegada que feia una truita de patates, no podia evitar tenir un atac de versipànic.