Cuinar cada nit és la feina que sempre arriba quan menys en tens ganes, just quan tornes de treballar i el que et demana el cos és fer altres coses. El batch cooking és una gran solució. En comptes de cuinar set vegades a mitja força, cuines una sola vegada a fons, un matí de cap de setmana, i la resta de dies només muntes el plat. La promesa és tenir la setmana resolta en un parell d’hores. La condició és fer-ho amb cap.
No és cuinar cinc plats, és cuinar cinc bases
El primer malentès del batch cooking és pensar que consisteix a deixar cinc àpats acabats i idèntics en fila a la nevera, cosa que et condemna a menjar el mateix arròs amb pollastre de dilluns a divendres fins a avorrir-lo. La idea és una altra. Es tracta de deixar preparats uns quants components versàtils, unes bases que després es combinen de maneres diferents. Una safata de verdura rostida, una olla de llegums cuits, un cereal com l’arròs o la quinoa, un bon sofregit i una proteïna o dues. Amb aquestes peces, cada dia construeixes un plat que sembla nou sense tornar a embrutar la cuina.
Planifica abans d’encendre res
La feina de veritat del batch cooking passa abans de tocar cap paella. Sense un pla, les dues hores es converteixen en quatre i la nevera s’omple de coses que no lliguen entre elles. Dedica deu minuts a decidir què menjaràs la setmana següent, mira què tens i fes una llista de la compra tancada. Un cop a la cuina, treu i pesa tot el que faràs servir abans de començar, la mise en place de tota la vida. Tenir-ho tot a mà i a la vista és el que et permet encadenar una cosa amb l’altra sense aturar-te.
Cuina en paral·lel, no en fila
El secret de fer-ho en dues hores no és córrer, sinó no deixar mai res aturat. Mentre la verdura es fa al forn, els llegums bullen en una olla i el sofregit es fa a foc lent en una paella. Comença sempre pel que triga més i no necessita que hi siguis a sobre, com el forn o una cocció llarga, i aprofita aquells minuts morts per tallar, rentar i avançar la resta. Va bé pensar en la cuina com un escenari amb tres focus encesos alhora, no com una llista de tasques que fas una darrere l’altra.
Conserva-ho bé perquè aguanti
De res no serveix cuinar per a cinc dies si el tercer ja fa olor. El que pensis menjar en els tres o quatre dies següents va a la nevera, sempre en recipients tancats i un cop s’ha refredat del tot, perquè ficar-hi un tupper calent escalfa la resta del que hi tens guardat. La resta, al congelador el mateix dia. Val la pena etiquetar cada carmanyola amb el que hi ha a dins i el dia que la vas omplir, perquè d’aquí a un mes cap tupper no es reconeix a ull.
El batch cooking no és cap moda ni demana ser xef, és només traslladar l’esforç a un moment en què el tens per estalviar-te’l els dies que no. Un matí de diumenge ben aprofitat es paga sol de dilluns a divendres, quan obres la nevera cansat i el sopar ja gairebé està fet. I amb la tornada a la rutina de setembre, arribar a casa amb la setmana resolta d’entrada és el millor regal que et pots fer.
