Un test d’alfàbrega comprat al juny gairebé mai arriba viu a l’agost. Passa el mateix amb els rams de julivert que es marceixen al calaix de la nevera i amb la menta que ennegreix en dos dies. El problema acostuma a ser que tractem totes les herbes igual, quan de fet es divideixen en dos grups que demanen cures oposades.

Fulla tendra: tracta-les com un ram de flors

L’alfàbrega, el julivert, el coriandre, la menta, l’anet i el cerfull tenen la tija molla i s’assequen de pressa. El truc és senzill: talla’ls un dit de tija, posa’ls drets en un got amb dos dits d’aigua i cobreix les fulles amb una bossa de plàstic sense estrènyer. Així es mantenen turgents una setmana llarga.

Tots van a la part menys freda de la nevera, excepte l’alfàbrega. L’alfàbrega és d’origen tropical i el fred la crema: la fulla es taca de negre en poques hores. Deixa-la fora, en un got amb aigua, en un racó de la cuina sense sol directe. Canvia-li l’aigua abans no s’enterboleixi i et durarà tant com un ram de flors.

Fulla llenyosa: humitat justa i fred

La farigola, el romaní, la sàlvia, l’orenga i el llorer tenen la tija dura i aguanten molt més. Embolica-les en un drap de cuina o un paper lleugerament humit i guarda-les en un recipient tancat a la nevera. La clau és la paraula «lleugerament». Si el paper regalima, les fulles es fan malbé; si està sec, s’assequen abans d’hora.

Per a tot l’hivern: congela, asseca o transforma

Si al setembre la jardinera va plena i no vols perdre res, hi ha tres sortides. Les herbes de fulla tendra es congelen bé picades dins d’una glaçonera amb oli d’oliva o aigua, i cada glaçó queda com una ració llesta per tirar a la paella. Perden la frescor per amanir, però conserven l’aroma per cuinar.

Les llenyoses s’assequen soles. Lliga-les en manats petits, penja-les cap per avall en un lloc fosc i ventilat, i en una o dues setmanes les tindràs seques i aromàtiques. Després n’hi ha prou d’esmicolar-les dins d’un pot ben tancat.

I si vols anar un pas més enllà, converteix-les en una altra cosa abans no es facin malbé. Un pesto d’alfàbrega, una salsa verda de julivert o una mantega d’herbes es conserven setmanes a la nevera i mesos al congelador. L’excedent d’avui és el condiment del mes que ve.

La regla que ho resumeix tot és fàcil de recordar. Si la tija és molla, aigua i poc fred; si és dura, fred i poca humitat. La resta és qüestió de fer-los un lloc a la cuina abans no els necessitis, no després.