El bosc on vas a buscar rovellons cada octubre té un propietari. Al voltant del 85 % de la superfície forestal catalana és de propietat privada. Tot i això, milers de boletaires surten cada cap de setmana amb el cistell sense haver demanat permís a ningú, i la majoria no infringeix cap norma escrita.

El que diu la llei

Catalunya no té una llei específica dels bolets. El que hi ha és la llei forestal de 1988, que considera els bolets un producte del bosc i, per tant, del propietari de la finca. Llegida al peu de la lletra, per collir bolets en un bosc privat caldria el seu permís. A la pràctica la recollida per a consum propi s’ha tolerat sempre, i els Agents Rurals admeten que, amb els mitjans que tenen, controlar-la és pràcticament impossible.

Això no vol dir que tot s’hi valgui. Una finca tancada amb filat o amb un rètol que prohibeix l’entrada és una finca on no s’ha d’entrar, i els cistells de quilos que acaben venuts a cinc euros el quilo a peu de pista són exactament el que ha encès el debat dels darrers anys.

Els llocs on sí que hi ha normes

On la Generalitat no ha arribat, hi han arribat alguns municipis. La Val d’Aran regula la recollida des del 2014 amb una ordenança pròpia. Hi poden collir bolets els veïns, els propietaris de segones residències i els visitants que hi passen la nit, amb l’autorització que reparteixen els ajuntaments i els allotjaments.

Al Pallars Sobirà, Alins va estendre a tot el municipi la taxa que Araós aplicava des de feia una dècada. Segons les darreres dades publicades, el permís costava cinc euros per persona i dia, amb un màxim de deu quilos. Esterri de Cardós en cobrava tres. Al Ripollès, Campelles i Vilallonga de Ter han optat per cobrar l’accés en cotxe a les pistes forestals en lloc de regular la collita. Les xifres canvien d’una temporada a l’altra, així que el truc més útil de tots és trucar a l’ajuntament abans de carregar el cotxe.

El cas més estricte és el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, on les normes de visita prohibeixen endur-se cap element natural. Els bolets hi surten esmentats explícitament, al costat de les roques, les flors i els fruits.

Poblet i el carnet que no va quallar

Fa una dècada la Generalitat va provar un carnet de boletaire als boscos públics, amb el Paratge Natural de Poblet com a banc de proves. Hi havia permisos de temporada i de dia i un límit de sis quilos per persona. El pla pilot es va aturar després de sis temporades i des d’aleshores no hi ha cap taxa general de la Generalitat. Propietaris, ajuntaments i entitats com la Penya Boletaire de Berga continuen demanant una regulació, i afirmen que regular no vol dir prohibir.

A l’altra banda

Qui travessa la Noguera Ribagorçana per buscar bolets a la Franja o al Pirineu d’Osca canvia de règim. L’Aragó exigeix permís per collir bolets i limita la recollida per a consum propi a dotze quilos per persona i dia. Segons les darreres dades publicades, el permís de dia costa entre cinc i deu euros, el de temporada uns seixanta, i les sancions poden arribar als mil euros.

A la Catalunya Nord mana la llei francesa, que també considera els bolets propietat de l’amo del bosc. Als boscos públics de l’Estat francès es tolera la recollida d’uns cinc litres per persona i dia (la llei francesa compta els bolets en volum, no en pes), i en una finca privada cal sempre l’autorització del propietari. A banda i banda de la ratlla, doncs, collir bolets és perfectament compatible amb tenir normes.

Com sortir al bosc sense problemes

Si vas a buscar bolets per menjar-te’ls a casa, les regles de sentit comú et cobreixen gairebé sempre. Respecta els tancats i els rètols, deixa el cotxe on no tapi cap pista ni cap entrada i no passis amb vehicle per les pistes tallades amb barrera. Fes servir un cistell, que deixa caure les espores mentre camines, i talla el peu o gira el bolet sense remoure la terra ni rasclar la molsa. Si no coneixes un bolet, deixa’l on és. Cap aplicació del mòbil substitueix l’ull d’un micòleg, i en cas de dubte les societats micològiques i moltes fires del bolet en fan revisions gratuïtes.

Un cop a casa, la feina continua a la cuina. Tens els passos a com netejar i conservar els bolets, una idea per al primer cistell a l’arròs amb bolets i la història de per què aquest país surt al bosc cada tardor a la cultura boletaire catalana.

Diccionari imaginari de CuinApp — entrada: boletari (m.) Propietari forestal que descobreix l’existència del seu bosc el primer cap de setmana de pluja d’octubre, quan hi compta més cotxes que pins.